02.173 - Educació artística - Aula 2

Públic

En aquest últim registre he volgut centrar-me en el moment previ a ballar, quan preparo el meus vestuari i els complements que utilitzo tant als assajos com a les actuacions. He enregistrat un vídeo a casa, obrint el calaix i l’armari on guardo les faldilles, les sabates, les flors, les arracades i les peinetes. Aquest espai íntim m’ha permès reflexionar sobre el límit entre la vida quotidiana i l’escena.

Preparar-me no és només una acció pràctica, sinó un ritual personal. Cada peça té un significat i em connecta amb experiències viscudes, amb l’esforç i amb la responsabilitat de representar un art amb tanta càrrega cultural. En aquest moment prenc consciència del meu cos, de la meva actitud i de l’emoció amb què sortiré a ballar.

Aquest registre m’ha fet pensar en la frontera identitària: el pas de qui soc en la meva intimitat a qui soc quan ballo flamenc. No deixo de ser jo, però em transformo. El vestuari actua com un pont que em permet entrar en un altre estat, més expressiu i exposat.

He après que els límits no sempre són visibles ni rígids; a vegades són moments, gestos o decisions personals. La dificultat ha estat mostrar aquest procés tan íntim amb una mirada reflexiva. Tot i això, aquest últim registre vol demostrar una vegada més que el flamenc no comença a l’escenari, sinó molt abans, en el silenci i la preparació interior.

Enllaç: 
https://drive.google.com/drive/folders/1tlvZ044PYDm_ipTZSFk6rmzZvs7LAQkE